Les polifonies (im)possibles de L’Hotel París, de Vicent Andrés Estellés
Abstract
La poesia de Vicent Andrés Estellés es distingeix per la seua qualitat oral i per la interacció de veus i sons, trets centrals de la seua innovació dins la literatura catalana del segle XX. Aquesta originalitat rau en el tractament líric de la vida quotidiana i en la incorporació de registres i temes populars al costat del classicisme formal. En aquest article, la polifonia de L’Hotel París (1973) s’examina a partir del concepte de dialogisme de Mikhail Bakhtin. El jo poètic s'hi configura no com una identitat fixa, sinó mitjançant la relació entre jo i altre, explorada a través d’ecos intertextuals, del vincle amb Françoise i de les veus frustrades de personatges marginats.
Presentato: 20 Agosto 2025 | Accettato: 15 Settembre 2025 | Pubblicato 15 Giugno 2026 | Lingua: ca
Keywords Dialogisme • Catalan poetry • Dialogism • Poesia catalana • L’hotel París • Polifonia • Vicent Andrés Estellés • Polyphony
Copyright © 2026 Maria Àngels Francés Díez. This is an open-access work distributed under the terms of the Creative Commons Attribution License (CC BY). The use, distribution or reproduction is permitted, provided that the original author(s) and the copyright owner(s) are credited and that the original publication is cited, in accordance with accepted academic practice. The license allows for commercial use. No use, distribution or reproduction is permitted which does not comply with these terms.
Permalink http://doi.org/10.30687/Ri/2037-6588/2026/26/003